No ha suportat el canibalisme del llenguatge,

que, amb bocins de còlera benèvola,

endenya les criatures que inventa.

Ja no pot regnar, amb els dits fatals,

les mesures pròpies, com a pètals profusos.

La cambra fòssil, que no hem aprés res.

La neu, en canvi, ja no és neu sobre nosaltres. 

                          [Els genolls fent pregària; 

                          deixar anar el sol de les palmes]

Fuig el secret que se’n desprén, de cada idea.

Com el tel dels ulls, si t’hi dispares.