El cos és un préstec, no és pas nostre,

i existir, un contracte de carn firmat amb èxodes,

i mai no deixa de ser estiu, com quan varen parir-te,

les cremes solars regalimen dels cossos per tombar

damunt d'aquesta platja on la lluïssor s'ofega

massa de pressa i l'alegria ha mort d'oi

perquè totes i cadascuna de les coses del món 

tenen molta peresa de néixer.