"Als peus cruixen, com cossos,
les branques seques dels arbres boscans..."
Als peus cruixen, com cossos,
les branques seques dels arbres boscans.
Com una agulla inesperada, el fred
fible els núvols i els agrisa.
D'olors feréstegues reviuen els cossos.
De les primíssimes fulles
dels pins més alts degoten diamants.
Qualsevol migdia d'estiu,
mitja hora de pluja pot despertar el món.