Vindran els centaures
tremolarà la terra.
El crit,
una serp
entre les peülles.
Vindran a violar la reina
a demanar el rescat
de l’embaràs.
Udolaran les pedres
trencant-se.

                            És cosa d’híbrids
                    presenciar tragèdies.
                           És cosa d’amfibis
                              no immutar-se.

Vindran els centaures
aixecaran la pols.
Els ulls,
esclaus del sexe.
Embogirà la reina
Clam
i cada pensament
custodiat.
                 És cosa de les murades
                     prenyar-se de temps.
                                 És cosa del sol
                                ser impassible.

 Vindran els centaures,
    usurparan el ventre,
      habitaran el buit.