Abans que res és home.

El reconeixereu perquè sempre

du posades les ulleres binàries

del capitalisme propedèutic.

Constantment es defineix.

És identitat pura.

L’obsessiona igualar-se,

dir-se i multiplicar-se.

Viu sotmès a l’autoexigència

productiva i reproductiva.

Té tendència a l’ansiolític,

al badall i a l’esbufec.

Fa llistes,

moltes llistes.

De dones que s’ha follat,

de tasques pendents,

de llocs on anar de vacances,

d’amics,

d’enemics,

de mobles,

d’eines,

d’ejaculacions,

d’andròmines,

de segons

i de mil·lisegons.

Sota el paraigua negre de la normalitat

acostuma a traçar un lleu somrís.

El trobareu, per exemple,

practicant sexe d’amagat amb altres

homes que l’esperen

pels foscos racons

dels urinaris públics,

a missa el diumenge,

o a la cua del banc si és dilluns.

Seguiu-lo i trobareu l’abisme.