Lincoln abans de sortir

de casa

no sabia

que no hi tornaria.

Per això no es va preocupar

de dir

"apagueu els llums";

tot ja seria per sempre.

Per sempre el fantasma 

dels seus somnis

esdevindria màscara,

història,

estàtua entre columnes dòriques

en un gest final

d'immortalitat.

Lincoln, abans de sortir

de casa,

no sabia

que el temps

mai no es fa enrere.

I els llums van quedar oberts,

i els miralls

van reflectir, 

per sempre més,

l'absència:

escuma efímera

que inventa rostres

i els desgasta

com la vida,

talment convertits en efígies,

en petges de marbre.