El terra que veus no és corrent,

                     és la pols de la sang,

                     la carn i els ossos

                     dels nostres avantpassats.

                     Curley, un indi corb

La vida

i la mort

pacten

(sota la teulada de la Nit

on tot es transfigura 

en néixer

i morir)

un regne de Noms,

de mons particulars

que es dissolen 

en la Faç

de la Lluna Nova

que dorm

i desvetlla

els dies immortals

de la memòria. 

Desperta’ns,

Senyora de la Nit,

i mira’ns el rostre veritable.

Escolta’ns,

Mare que beus

de la Llum

l’aigua viva

i sojornes,

com un iman,

en la copa de l’Arbre:

Som a l’última Casa.

I hem cavat fondo,

enlaire,

fins a trobar-te.