Quina serà la malura del nigromant a l’hora

de conjurar aquella fesomia i estrafer

la veu del silenci? Qui pot, míser impostor,

oferir fe d’altres dimensions desconegudes?

Com desxifrar l’enigma de la creació,

la lleugeresa insòlita d’un vol de papallona

sota la immensitat suprema de l’univers?

I si l’atàvic mite de la caverna ens retorna

a la fosca del passat, com ho podrem fer, vell savi,

per retrobar el veritable sentit de l’existència?

Quin deix de por i súplica no gosarem transmetre

als nostres fills amb pregàries d’oblit i renúncia?

Per què la negra sang de l’àngel que ben segur

una gèlida nit d’hivern haurem de tastar?