Per a  Ulisses

Desesperadament a cercar algun indici del teu rastre

vaig partir un dia, hora foscant. Vaig cridar-te,

i pels deserts carrers no vaig trobar

més que la llum esmorteïda de les faroles,

el silenci de les paraules i un parell de bassiots

que dificultaven la meva particular odissea.

Errant vaig cercar-te, amb la intenció

única de suplicar-te perdó per poder retornar

a Ítaca, el nostre estrany reducte d'amor,

la nostra apassionada pàtria de desig...

Desconsoladament vaig vagar hores i més hores

per tots els racons del poble, perdut dins la nit

més solitària i esquerpa, i no vaig trobar

cap senya de les teves petjades, ni vaig

aconseguir diferenciar les meves pregàries

de les gotes incessants i rabioses en llur cant.