"Tant he volgut palpar les teves natges
i perdre'm erecte per l'infinit
abisme d'aquell goig inenarrable..."
II
Pecaminosos i orbs, els ulls se m'omplen
de nuesa sols pensant-te inundada
per l'embruix fecund d'aquesta enyorança.
I els silents llavis, ungits en lascívia,
passen a formar part indestriable
d'una existència de bells fulgors
inexistents i desgavells vençuts,
mai de mai més proclius a repetir-se.
Tant he volgut palpar les teves natges
i perdre'm erecte per l'infinit
abisme d'aquell goig inenarrable
que ja no puc pensar-te satisfeta
i meravellada, ni perllongar
el teu consol d'ingrata llunyania.