"Tant he volgut palpar les teves natges

i perdre'm erecte per l'infinit

abisme d'aquell goig inenarrable..."

>
ELEGIES D'EROS
7
/11
ELEGIES D'EROS

                                   II

 

Pecaminosos i orbs, els ulls se m'omplen

de nuesa sols pensant-te inundada

per l'embruix fecund d'aquesta enyorança.

I els silents llavis, ungits en lascívia,

passen a formar part indestriable

d'una existència de bells fulgors

inexistents i desgavells vençuts,

mai de mai més proclius a repetir-se.

Tant he volgut palpar les teves natges

i perdre'm erecte per l'infinit

abisme d'aquell goig inenarrable

que ja no puc pensar-te satisfeta

i meravellada, ni perllongar

el teu consol d'ingrata llunyania.

PERE JOAN MARTORELL
Breviari de cendra, 2001