"Aquell tan estremit rostre d'extrema
bellesa s'escola com un lleuger
somni entre els primers rojos i daurats
d'aquest crepuscle..."
III
Aquell tan estremit rostre d'extrema
bellesa s'escola com un lleuger
somni entre els primers rojos i daurats
d'aquest crepuscle, obrint el dur camí
a l'emental i poc profitosa
vastitud d'un profundíssim neguit.
Com qui en un sospir passa del bé al mal,
com aquell clam que de sobte renega
de la seva primigènia essència,
emmudint per sempre més, com qui copsa
de sobte tot el sentit d'un abstrús
i antic enigma, com l'intens verí
de l'odi inundant les múltiples venes
d'un cos desprovist de credos i orgull.