"Aquell tan estremit rostre d'extrema

bellesa s'escola com un lleuger

somni entre els primers rojos i daurats

d'aquest crepuscle..."

>
ELEGIES D'EROS
8
/11
ELEGIES D'EROS

                                 III

 

Aquell tan estremit rostre d'extrema

bellesa s'escola com un lleuger

somni entre els primers rojos i daurats

d'aquest crepuscle, obrint el dur camí

a l'emental i poc profitosa

vastitud d'un profundíssim neguit.

Com qui en un sospir passa del bé al mal,

com aquell clam que de sobte renega 

de la seva primigènia essència,

emmudint per sempre més, com qui copsa

de sobte tot el sentit d'un abstrús

i antic enigma, com l'intens verí

de l'odi inundant les múltiples venes

d'un cos desprovist de credos i orgull. 

PERE JOAN MARTORELL
Breviari de cendra, 2001