Obrir la llar a l’hoste estrany,

preparar el fogar i albirar-se

al caliu de l’aixopluc. queda

un llarg camí darrere, pertot 

les empremtes i els guarets:

habitar l’ésser aliè i copsar-ne 

el dolor

      -encarnar-s’hi, en el dolor-,

com qui conrea el jardí de casa.