"LA CABRA ANCESTRAL
MASCLE PRESENT AL CAU DE LA FOSCA
S'ATURA..."
2
/3
LA CABRA ANCESTRAL
MASCLE PRESENT AL CAU DE LA FOSCA
S'ATURA,
FREGA EL SEU COS AL MATEIX PUNT
QUE HO FEREN
BANYUTS AVANTPASSATS,
PER L'INSTINT I LA MÀGIA,
LA ROCA LLUEIX MARBRE POLIT
AL LLINDAR DE LA NATURA.
LA SANG, LA CABRA, LA LLUNA
I SOBRE LES ROQUES
S'OBRE L'ESPERANÇA HUMIDA
ALS PENYALS, DESPRÉS DE LA PLUJA.
LA LLUNA ALS COCONS DE LA NIT,
I EL TROT D'UN BOC QUE CERCA
LA FEMELLA MÉS CALENTA EN LA FOSCA
SENSE SABER RES, NI QUE DEMÀ AL MATÍ ÉS [NADAL.
ÀLEX VOLNEY
La frontera dels dies, 2000