Druides de la intenció

llauren la terra

decrèpits,

imprevisibles.

Absorbint aqüeductes tèrbols,

giravoltant la trama

sense treva,

donant el vol

al més vell,

el fusell

al guerrer fracasat,

sempre esperant un astre

que brilli per damunt dels altres

el deute en demanda

madurat i erecte.

Arquitectures sinònimes

en loop,

fins a la catarsi.

Són l'aproximació a la fórmula,

sincronia dispersa,

desenes de bocins

miserables en essència,

deixebles de ràbia

aferrats a la nàusea

agitada pel repte.

Una suma ardent

com a antídot de 

la supremacia de l'èxit,

que ara dorm,

en profunditats anònimes

cap per avall,

entre cordes

que no vibren

fregades pel foc. 

La revetlla en paraules

espera darrere la porta

amb el puny preparat

les vèrtebres fermes

i una soga.