No hi ha als paral·lels del fred i de la calor
ni en cap de les latituds que estrenyen el món
una sola illa per a la innocència.
Però espera’m
sobre el taulat de la memòria:
on no destorbarà res
que hagi estat encastat en somnis fútils
i en els més cruels dels oblits.
Espera’m
a l’únic oasi que conec
i quan et despacientis d’esperar
compta, a més dels graons
de l’escala entre el cel i la terra,
les paraules dites debades:
l’únic oasi que he conegut.

Traducció de Mateu Coll