Una casa es destaca de la resta del bosc, buidada dels seus
ocupants d’ençà segles
Una làmpada es balanceja, a punt de desprendre’s del sostre

Voldria reduir la imatge, emmarcar-la, però no aconsegueixo
obrir el fitxer de l’inventari, sembla que aquest moment no
estigui arxivat

S’intueixen uns conjunts estructurals, un context social
omnipresent, una llangor més empírica que teòrica
il·luminarà totes les pantalles de la sala exterior

La cabellera d’una cobreix el cos de l’altra, alguns cossos estan
encaixats, els alens s’escampen per la sala

Vet aquí la sensació principal en aquest llogarret de classe
mitjana: res ni ningú no està segur del tot d’aquest moment
però les coses reprendran el seu curs, conceptes i cortines
florides per tot equipatge

Es demanarà als estudiants que siguin més prudents quan
surtin, se’ls explicarà que un rodamon s’introdueix a les
cambres del campus

Alguns novells recorden moments seccionats en les seves
memòries arxivades

S’han enregistrat fragments de discussió en vells magnetòfons
on uns anys després s’hi tornen a trobar algunes traces
sonores:
—«Havia tingut uns llargs cabells que mai no queien fent
lleus bucles o dolls de llum daurada, preferia filmar els de les
princeses, càmera en mà, des de la meva cambra prenupcial «
—«Elles sempre caminaven per un bosc d’avets gegants, verd
fosc, d’on cap noia rossa no en surt indemne»

Traducció d'Antoni Clapés