els peus inútils dels segles,

  fredíssims,

caminant sobre les rajoles 

d’una sala d’espera:

les paraules exposades al perill

de poder dir-les,

el vertigen de les boques 

ran de mot. 

l’apocalipsi dels ulls mirant les coses

i Tu i Jo enmig de tot,

amb tanta nit ficada als ulls 

que ni la nit no vèiem:

res del món mereixia ser dit.