"Som l'auca d'una estrella que s'apaga.
La tristesa d'envair altres continents.
Podem dir paraules que ens allunyen
de les torres militars d'allà on vivíem"
Som l'auca d'una estrella que s'apaga.
La tristesa d'envair altres continents.
Podem dir paraules que ens allunyen
de les torres militars d'allà on vivíem
però hi creixen torres militars
i mars de fang que engoleixen nens cecs
i del pòsit dels cossos invàlids
en resta una massa modernista com les façanes aquelles
que és com l'auca d'una estrella que s'apaga.