Som l'auca d'una estrella que s'apaga.

La tristesa d'envair altres continents.

Podem dir paraules que ens allunyen

de les torres militars d'allà on vivíem

però hi creixen torres militars

i mars de fang que engoleixen nens cecs

i del pòsit dels cossos invàlids

en resta una massa modernista com les façanes aquelles

que és com l'auca d'una estrella que s'apaga.