L'arrel que arrela, que fa ver allò tan real

de dir què vull i arrencar-ho dels arbres.

Tanta tertúlia i tant de sou miserable, i boies,

caràtules, màscares, càmeres, citacions, colgar-se de,

tantes parpelles que es clouen cada nit

sense haver vist res del tot, sense haver tastat el món,

Però tant hi fa: duem la vida a la butxaca,

duem un món arrossegant-lo des de la muntanya

que ens havíem promès que era el país que cercàvem.

Tant hi fa, he dit, jo planto la llengua al corral de l'endemà

i dic guerra perquè tot germina d'allà mateix.