ÒRFENA 

de la por d'engendrament: 
avortament: un crit pàl·lid 
dictadura del silenci. 
Fins que vas arribar tu, gargall 
de la boca cosida, i ara la sal cou. 

Tinc un cuc a dintre meu que m'escridassa. 

He volgut 
esventrar-me les entranyes amb tisores rovellades. 

Fermeu embossos immòbils, 
calleu xiscles dels meus somnis! 
Ara tinc les mans nuades i el cos m'és ineficaç. 

Tot és del color del marge 
pestes de la terra roja, paret negra de vidalbes. 
Una argolla em lliga el peu al bardissar més salvatge. 

Te'm fas pasta perifèrica, moc verd. 
Ja no em permets escopir-te sense tacar-me de fel. 
Al nostre voltant tot és 
cementiri radioactiu on amuntegues cadàvers. 

Làpida 
de les nits obertes: 
carcassa 
del vent, casaca. 
Femta 
de la llibertat perduda, 
replec indigne del vent.