"Ja no me crides a les nits plenes d'insomni
quan els mostels es fan estàtues amb els fars."
Ja no me crides a les nits plenes d'insomni
quan els mostels es fan estàtues amb els fars.
Ja no enyores els passejos nocturns i prohibits
per la vora de les restes oblidades del progrés.
Ja no somrius davant la mar negra fluorescent
mentre et xerr dels passats victoriosos.
Balles sense alè.
Tots triomfam als hologrames.
I ploram a racons ombrívols.