No sé si m’estimaves: t’estimava 
i això era tot, i això era prou, i els dies 
obraven per a mi racons tendríssims. 

T’estimava amb les hores i amb el somni, 
i et cantava, i passaves, i abril queia, 
i et sabia ma carn meravellada. 

Sí, t’estimava lentament i sorda. 
Com s’estimen les coses marcescibles. 
Com s’aprén l’idioma de l’absència.