Era tardor, un temps sense solatge, 
estrany de cansaments, que em retenia 
entre roses inertes, entre exili. 

Vingueres. Flabiols i cobejança 
i caderneres deien la sorpresa. 
Fou un començ de faules vencedores. 

I vaig saber l’amor: un lloc de messes 
i tu, ah i tu com un repòs, com una 
sobtada companyia inajornable.