Un, dos, tres, fa el picaporta. 
Pedra, paper, tisora. M'obriu? 
Aquest joc m'obsedeix. 
La mà se me n'hi va, cada dia, 
fidel com una pregària. 
Avui, qüestió de temps, s'hi ha convertit: 
Doneu-me la pedra que esclafi la tisora que estronca l'alegria, 
doneu-me el paper que ofegui la pedra que em llança la por, 
doneu-me la tisora que esmicoli el paper que dicta sentència. 
O feu-me una pedra de cartró, unes tisores 
de goma i un paper perforat, i que res no fereixi ningú, 
que el joc es mori esgotat d'empatar. 
Pare nostre que esteu en el cel, 
no sentiu la contrasenya? Aquí a fora fa fred... 
Pedra, paper, tisora!