“Askatasuna!”

oihu etsia, pintada maiztu bat

periferiako ainube kiratsean.

Zoriontasuna lorrezina da.

Plastilinazko poz zatitxoekin

konpontzen dira

hormigoizko murru arrailduak.

Errepikapen hutsez

eskuburdin bihurtutako

kafe hutsa esnatzeko,

infusio somniferoa lokartzeko.

Zoriontasuna lorrezina da.

Haragizko adabakiak

josten dizkiogu

ohar irakurgaitzek

gainezkatutako

agenda iskanbilatsuari.

Nago plazera

hesiaren bestaldeko

landare belarkarak bazkatzeko

lepoa alanbre artean

kateatzen duen

ardiaren antzeko ilusioarekin

ez ote dugun bizi

igande arratsaldeak bereziki.

---

Plastilina desarmada

“Llibertat!”

un crit desesperat en una pintada gastada

d’un ombriu fètid de la perifèria.

La felicitat és inassolible.

Els murs de formigó esquerdats

es reparen

amb bocins de goig de plastilina.

De tant repetir-se

s’han convertit en manilles

el cafè per despertar-se,

la infusió somnífera per adormir-se.

La felicitat és inassolible.

Anem cosint

retalls de carn

a l’agenda esvalotada

plena a vessar

d’anotacions il·legibles.

Diria que

vivim el plaer

amb la il·lusió del xai

que trava el seu coll

entre filferros per menjar-se

les plantes herbàcies

de l’altre cantó de la tanca

sobretot els diumenges a la tarda.

Traducció de Jon Elordi