Hamabost egun ziren beti

abuztuko lehenak

autoz ez oso urruti kilometrotan

baina bai aski ezberdin etxetik.

Egun berdintsu horietako batean

—eguerdia zela uste dut—

ohikoan baino auto ilara luzeagoa

topatu genuen hondartzatik bueltan

lehergailu bat aurkitu zuten

palmeren pasealekuan

—ez dakit lehertu aurretik ala ondoren—.

Banderez betetako zutoin altuak

zeuden lekuan izan zen

guk ikurrina bilatzen genuen hartan

Europakoaren izarrak

kontatzen genituen tokian.

Beste urte bateko antzeko egun batean

—ordukoa arratsaldea zela badakit—

pipa janean geunden plazan, bi neska

nongoak ginen galdezka hurbildu zirenean

esan genienean esan ziguten

ba gure aita guardia zibila da.

---

VACANCES

Sempre eren quinze dies

els primers d’agost

a pocs quilòmetres en cotxe

però prou diferent de casa.

Un d’aquells dies tan semblants

—crec que era migdia—

en tornar de la platja vam trobar

una cua més llarga de l’habitual

Van localitzar un explosiu

al passeig de les palmeres

—no sé si abans o després d’esclatar—.

Va ser al lloc on eren

els pals alts plens de banderes

on nosaltres buscàvem la ikurrina

al lloc on comptàvem

els estels de l’europea.

Un dia similar d’un altre any

—sé que llavors era a la tarda—

mentre menjàvem pipes a la plaça, dues noies

se’ns van apropar preguntant-nos d’on érem

quan els hi ho vam dir ens van dir

doncs el nostre pare és guàrdia civil.

Traducció de Jon Elordi