Ell arribà amb l’armadura,
ella amb la cota de malla.
S’abraçaren i un renou ortopèdic
evidencià les lleis de l’impossible.
La carn freda s’arruava,
cap dels dos no en sabia res
de les violències metàl.liques,
de l’anhel rovellat a la pell.
Aquella manera
d’anar pel món
eixordava qualsevol
forma llépola de contacte.
Passejaven pel lateral de la vida.
El desig sagnà ferro,
mai conegueren
la lleialtat mamífera.
Moriren amb totes les dents de plata,
mossegades les ungles
i un agre somriure capgirat.
Cap marca a la pell,
tot l'amor gangrenat.