"em fa mandra escriure més
tot li sembla massa solemne"
aquest poema no pot obeir
la realitat li és llunyana
POETA: jo només volia una bellesa
MÓN: la teva pàtria era un minut
POETA: el cel no em refugia
MÓN
A diu: de nit no tinguis por
B diu: no parlis del futur
C diu: l’absència no és oblit
em fa mandra escriure més
tot li sembla massa solemne
les corbes de la carretera m’adormen