El gran badall del món
ensenya les angines.
La mandra camina
amb la lentitud
d’un cent-peus bastard,
àpode de per vida.
Els llibres pengen de les mans
com llengües esmotxades
per ganivetes sense son
i el sol es pon
enmig d’una muntanya de coixins.
S’acosta una nit de clavells negres
i somnis d’organdí.
Envellir és esperar
que caigui sola
la roba que encara no t’has tret.