Quan la fosca s’esquinçava,

l’àvia m’ha dit que demani un desig.

Desitjo, doncs, que el món quedi reduït

a una petita capsa de sabates;

que el cel, mirall que tants cops m’ha traït,

n’esdevingui la tapa de cartró,

i que tu i jo hi romanguem a dins

i creem, junts, estels amb un punxó.