T'he vist tancant els llums dels versos no dits. Cauen plomes al teu centre, i la pols les mortifica. S'ha perdut la boira que ens pensava: ara ens fonem asfalt avall, el final de la caiguda serà la força de néixer-nos. Puc escriure el que no sé: la pell em dirigeix, cal que només la sang governi si no volem consolidar una forma de fracàs finit. I la convulsió de no parar: només la violència d'estranyar, i perdre la pèrdua d'escapar. 

Escriure el pentagrama de la desfeta. Ser fosca violant el que ha estat. Estimbar-se en el desmai. Peus de carbó: menjar terra. Ulls de cendra. Obertura del sòl: enterrar-s'hi viu i tremolar de fred.