Amb el temps la mar torna al seu lloc.
Deixa ran-ran la pleta un tel de sal
que els aborígens aprofiten per
aplegar i utilitzar a la cuina
i per salar els ossos de la matança del porc.
Els nafrats s’apleguen amb els esnifats
i comença el ball de les dents. De banda a banda
la seva llengua va esgrafiant sorolls guturals
fins que topen amb el matalàs inflable
on restar inerts la resta del dia.

Un vermell inflamat lluu a les seves pells.
Les esquenes, com el pa que ha tovat massa,
es crivellen i s’esfloren.