"Si has d’escriure l’olor de la bellesa,
que sigui anestèsica i que esperoni alhora."
Si has d’escriure l’olor de la bellesa,
que sigui anestèsica i que esperoni alhora.
Que m’envesteixi a la parla un crit profètic,
i que vessi als ulls grans auguris,
que desperti els crèduls a la llibertat.
Encara més! Que ordre i desordre es desfacin
en un sol mot esquiu.
Ciment a la roba per vestir amb fermesa
la luxúria o la grolleria. Davant la mar
la creació és multitud.
La por a créixer em perplexa.