Deu ser-hi, pàl·lida com un espant,
envoltada d'estrelles. La finestra
em deixaria veure-la, però el raig
que m'il·lumina la taula s'entesta

a prendre'm la mirada. És tan blanc
com una idea que s'ha tornat cega.
Ja no vol ser un record. Va canviant
de forma i es retorça en si mateixa

fins que em diu lentament el seu trasbals.
Ben poc m'importen ara tots els éssers
que giren en els ordres celestials!

He estat jo, ha estat ella, sense pressa,
i el món, caçant el capvespre i el crit,
s'ha fos en les paraules i en la nit.