"seria un bon epítet", diu, amb veu com a xamànica.
I jo, que som reflex, m'hi veig.

La claredat, claritud, claror inevitable
que duc al nom i als endins
admira la fosca amb ulls d'estrangera.

Presa de la llum,
cerc sens remei la paraula vaga.
No entenc la impossibilitat de l'oxímoron:
paraula-vaga.
              —Com si no fos, la paraula,
un esforç aferrissat. De no quedar
a les fosques, de ser un cos
a una idea.

D'encendre un llum
d'oli dins l'aigua.
Trob només la paraula clara
              —que ho és perquè és Paraula—
i vessa llàgrimes lúcides.

El parany
no és la claror,
sinó haver-la d'explicar.