Oh poesia nova
dels ignorats racons!
Si el teu devot no hi troba
el blau dels horitzons,
hi descobreix, abscons,
el verd de mil ullades
que sotja de les fades
petits secrets pregons.

Tot interessa allí:
el branquilló que oscil·la,
la cuca que vacil·la
en prendre un nou camí.
Car res no hi ha mesquí
de l'home en la presència:
ell té l'omnipresència
d'un vers alexandrí.

Oh poesia nova
dels horitzons tancats!
Si el teu devot no hi troba
espais il·luminats,
hi descobreix esclats
d'ingènua bellesa...
Són les intimitats
de la naturalesa.