Caraeixut i sense un sou
Vinc d'Enlloc en la Nit clara;
Una veu me diu On És,
Però em venç la faramalla.
Fora vila i franc d'alou,
Segueixo una estrella rara;
Guaito el cel a l'inrevés
Pel forat d'una miralla.
Una ala mou enrenou
Frec a frec d'una atzavara,
I amb fressa i cants, pels senders,
Ve el gros de la pobrissalla.
Voldria dar-los el brou
Del pa d'una fleca avara,
Però em miren, sorneguers,
I duc buida la senalla.
Tot me sembla estrany i nou,
I ric, i faig mala cara:
Al meu goig cerco recés,
I al meu dol, una mortalla.
—Si em refés l'escalf d'un bou
O dormís amb poca palla,
I entre somnis m'ullprengués
La Seva Divina Cara!

                El Port d'Andratx, Nadal de 1952