Les ciutats són cartes perdudes i pòstumes.
                                                 (Amb) HÉLÈNE CIXOUS

Retornar la ciutat
on vas deixar-hi els anys
curosament plegats
dins els records de l'altra
que és el pedaç de tu
que no viatja.

Entrar-hi sense pressa
i no només pel trànsit
que el locutor comenta
amb un accent estrany,
potser perquè és tan teu
que ja ni el recordaves.

Arribar-hi impacient
amb el viatge als ulls
i un skyline al fons
d'històries impossibles:
cadàver exquisit
d'un món que es fa petit.

Venir-hi per marxar:
un canvi de sentit
abans no sigui tard.

—On és que estic tornant?
El cos se t'estremeix,
costa empassar saliva.

Et sents turista al barri,
no acullen els carrers
que havies enyorat.
No es pot voler tornar
al pany hi ha l'evidència:

de sobte,
les claus de casa
no són ja les de casa.