Voldràs llegir des de la talaia del teu cel més just
l'agonia del present. La fanfàrria amb què
els monstres sifonen i seguen de soca-rel
qualsevol bri de xeixa
o d'ésser mínimament vertebrat.

Cremarà als teus peus un món esburbat,
clapat per la cobdícia i per l'enaltiment
de les tribus del nord.

Un cànon de sol i súplica acollirà la vida
per encabir la més profunda desventura
de la paraula i del cor dels que tenen memòria.