És un amor total i trist
                                     el que sent per tu, criatura
                                      VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Com una volva abandonada,
que es marfon, lenta, en un racó,
amb trist desdeny de la gentada,
que no en percep sinó brutor,
¿et sents així, filla estimada,
quan veus per primer cop claror
i t'adones de l'estacada
i plores quan et dic que no?

¿I la fredor et recorre els ossos
que no tens, i, sense recer,
t'apagues negada entre cossos?
Morta, et colga un tros de paper
raspós que uns dits que encara tremen
empunyen freds, gota de semen.