Oh benvingut inconscient col·lectiu:

(Escriuré el somni i ell m'haurà escrit abans.
Transmutaré el teixit amb colors nítids
i no n'hi haurà de temporada ni fins esgotar existències.
Manifestaré els neguits a les parets amb gotelé
per ser-nos epítets d'on només en neixin riures.
Onomatopeiaré com qui recita les preposicions a l'escola,
així a l'Incomprensible li caurà la primera síl·laba
com si fos la primera dent.
Després invocarem els angelets,
només els que fumen perquè canten blues.
Seré engruna fent portés amb les formigues.
No firmaré –això és el que em costa més.
Davant d'aquest full de paper,
de vegades dibuix, cançó, poema,
altres vegades dalt l'escenari,
sent Ofèlia al riu negada
o Rosalía parodiada,
sé que no sé qui soc,
tampoc m'importa,
som font, què dic, una deu
amb set veus
i com un remolí
entra i se'n va
i alguna cosa ha passat
i alguna cosa ha canviat)

de qui és res si tenir
fa tentines.