"He escrit de tu
en robes immaculades
i en branques d’olivera."
He escrit de tu
en tornar cada setembre
quan flors blanques
amansien la nit
i quan a mitjan abril
les flors d’herba donzella oferien
paraules de Pasqua
per penjar-les a la porta entreoberta.
He escrit de tu
en robes immaculades
i en branques d’olivera.
I a les parets del meu poble
he escrit de tu
per poder alliberar aquestes
lletres embogides
i no saber
que, d’elles, en podia collir
només el començament.
(Traducció d’Adrià Martín).