Bauman

Visc en un món líquid
on tot se'n va,
on tot està,
on els mínims i els màxims
es mesclen,
es superposen.
           Tot és l'ara.

L'abnegada absència,
corpresa i ennuegada
s'ofega dins la bassa
on el vestit es remou,
jorn rere jorn,
corrompent-se els colors,els parers i les vivències,
al compàs d'una tossuda solitud,
atrapada dins la gola
de la multitud pretensiosa,
gasiva i frondosa,
d'angoixa i de dubtes.

           ¿Quin és el camí que ens porta,
letàrgics i somnolents,
entre la senda i cega conducta
i el pas més valent que fem?

           ¿Per què hi habitem clandestins,
a la sacsejada?