sentir el temps que accelera, com si, exponencial,
cada dia fos més inclinat aquest vell tobogan i

la joia naïf del principi i l'euforia i el goig i aquells mantres
que venen després no fossin la ignorància escollida, com si no

anunciessin el buit dins la panxa, la por, la paüra
en saber que s'acosta una boca fosquíssima, oberta i tan

gran com un pou o una cova de segles farcida de res, que
                                                                              és cada cop
més clara i més negra i més nostra allà a baix, tan a prop
                                                                              que és aquí