Infància és la pluja repetint,
les inèrcies repicant aquella
coïssor. Una pell de paper
fi, remollida per la pluja (i
les inèrcies repicaven aquella
coïssor) on pots calcar la por
a contrallum dels dies fent-se
impúdicament llargs: l'estiu
és l'evidència d'un excés
mal cicatritzat; la por,
com una radiografia. I
la pluja repetia aquella
coïssor. La impotència
s'estenia com un pulmó
malalt com un ocell morint-se'm
a les mans (la infància, meva,
i el seu perfum d'ocell morint-se'm
a les mans).

                   Infància era la pluja
a les teulades d'uralita, olor
de cuc de terra i partícules
d'amiant que mastegàvem,
impotents, perseguits per
l'abús dels dies, quan es feien
impúdicament llargs.