Les seins de ma mère
                                                            étaient remplis de clous
                                                                  Anise KOLTZ

Mugrons de sal. Enveja oncològica
d'obrir-me mai el pit i, eixut, frustrar
la matinada. Inútil. Sense rostre.
Només la immensa boca esdentegada.
La ventosa en un pit sense memòria,
sense mare —de nit, envejo la fam
del fons marí, no el marbre invulnerable i
              sense rostre,
només la immensa boca esdentegada.
Estèril. Com el terror nocturn als orfenats
com les legions d'auxilis escanyats i
sense mare —de nit, envejo la fam
del fons marí, no el marbre invulnerable
però el bressol. Però el pap, la dragadora
però la gola ànsia de ròssec: enyoro

els vòmits dels lactants, l'amfetamínica
glopada
             respirant-me amargor avall.