En una col·locació imprecisa 
del teu cos sobre el meu 
ha aparegut el que som. 

Et descobreixo tot vibrant 
de paraules que no entenc, 
i jo aparec i reclamo ara 
tot l’absurd significat 
que havia rellogat en tu. 

Fixa’t que no té sentit 
que insistim a encaixar-nos 
un damunt de l’altre, 
com acoblant-nos. 

Doncs se’ns fa frontera 
el mur de cada un 
que no podem 
desmentir.