...i encara no sé 
com escapo de l’ombra 
que sempre mira cap enfora. 

En la claror d’aquest lloc 
no tinc —entre les cames— 
la meva silueta. 

He demanat no introduir miralls, 
he demanat una finestra desemmarcada, 
he demanat que em tanquin 
sense clau. He demanat 
natura: no ser 
a part d’aquesta espessa 
boira, d’aquest espès 
boscatge. Dels rius 
em vull beure sense 
apropar-me. I al fons 
una font, estrella repica 
contra marbre, espurna 
de llum que em mena. 

He demanat saber distingir 
en la foscor, fer-me 
salvatge.