Aquí tot resplendeix. L'espasa nua
i els ulls, fondos, i els pètals més lluents.
Aquí el saber veureu encendre ardent
pell, pèls, la vulva, la més bona i pura.

Saliva. La gota de mel. L'ofrenen
llengua i pits, grossos gemecs, mossos, dolços,
cony i anys, a la boca encesa, fon-los,
li llepes i estre i delícia hi prenen,

zel, la Serp, quan com Rosa i Alba es baden
a formes mai vistes per ser follades.

I ara a escopir-la— llet, alta. Ja et dones.
Als dits encara aroma, i Forma, fondes.

Brilla al Cel Venus, i és pols d'àngel, nua.
Desa-la, la sageta al cor més dura.