De vegades, els dies
ens disposen l’espai de tal manera
que ens costa acomodar-lo;
no és l’excés ni el defecte,
ans el neguit de sentir-nos desplaçats,
incapaços d’encaixar-hi,
maldestres per alterar
l’ordre absurd de les coses,
talment el joc que ens ofereix
una gran botiga de mobles
–extensa, proveïda, dissenyada amb cura,
il·luminada a bastament–,
perfecta per mirar des del carrer,
però impossible d’habitar-hi.